S'ha acabat la Festa Major, les fàbriques (encara ho podem dir això, a Igualada?) s'han posat a treballar i cada any aquests dies assenyalen el principi de la fi de l'estiu.
Potser d'aquí a uns anys recordarem aquest estiu com l'estiu de l'espot de Damm a Formentera, amb el noi que troba dues (no una, sinó dues) noies i s'ho passa tan bé i fa tantes activitats i tan variades i entretingudes que una vegada dalt del vaixell per tornar decideix baixar-ne i començar de nou. I és llavors quan la cançoneta de l'espot -que tots ens hem descarregat- tornar a començar.
Aquest noi és el meu heroi!
Tots hem somniat de joves -i, siguem francs, també de grans- fer el que fa aquest noi i amb l'èxit d'aquest noi. Tots hi hem somniat, però no conec ningú que ho hagi aconseguit. Això d'arribar i moldre deu ser un mite...
Conec una mica el món dels participants estrangers en programes de postgrau i màsters, que passen un any a Barcelona. Fins i tot els bons, que dediquen mitja jornada a anar a classe i l'altra mitja a preparar la classe del dia següent, tenen temps de relacionar-se amb la penya. I aquest temps de convivència dóna per a molt. Per millorar l'anglès, per exemple, que és la llengua franca. I per sortir de nit.
Tot i que els professors no estem al corrent dels moviments, puc acreditar que al descans de les sessions del divendres es planifiquen acuradament les activitats del cap de setmana. Llocs, horaris, rutes. I tot i que no n'estem al corrent, sempre hem pensat que qui no lliga venint a fer un postgrau o un màster a Barcelona és que és tonto. No és per casualitat que molts es refereixin al programa Erasmus com el programa orgasmus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada