Diumenge passat a la tarda vam anar al barri de Gràcia a veure els carrers guarnits. Hi vam arribar quan els veïns de molts carrers estaven de sobretaula i per la calor encara hi havia poca gent. Em van agradar les decoracions però no la sensació de brutícia i la pudor d'aixella. Vaig dir-li a la meva dona: "si vingués en Salvador Sostres, em puc imaginar què escriuria l'endemà a l'Avui".
Dit i fet, avui en Salvador Sostres ha escrit sobre les Festes de Gràcia, i ha dit allò que jo m'havia imaginat que diria.
Moltes vegades no hi estic d'acord però en Sostres m'agrada tant que quan surto de comprar el diari i entro al cotxe no em puc estar de llegir la seva columna, fins i tot encara que estigui en doble fila. És provocador, incorrecte en la forma i el fons, gens convencional i defensa el seu món -que no és el meu- amb fruïció. Per això el llegeixo compulsivament. També m'agraden Iu Forn, Vicenç Villatoro, Francesc-Marc Álvaro i Sergi Pàmies. Però m'agraden per raons diferents. En Forn perquè escriu com parlem i fa unes associacions d'idees que resulten hilarants. En Villatoro perquè sempre estic d'acord amb ell. Si busco una opinió ponderada, llegeixo en Villatoro. L'Álvaro i en Pàmies pel seu domini del llenguatge i pel seu ritme narratiu. Aquest és el meu petit univers de columnistes.
No m'agrada, en canvi, la Bibiana Ballvé, i comparteixo l'opinió d'en David Prat. Com pots tenir la barra d'escriure una pàgina sense dir res? Esclar que el retorn de l'Empar Moliner tampoc no millora gaire la cosa...
1 comentari:
Et recomano l'Antoni Puigverd, un bon analista que durant l'estiu ha estat escrivint cada dia a LV; i a la Pilar Rahola, que no necessita cap descripció.
Publica un comentari a l'entrada