Treballar més pel mateix sou

El conseller Mena va dir el que pensava sobre l'ocupabilitat dels aturats del totxo i li va ploure un allau de crítiques. Avui el conseller Mas-Colell ha proposat que els funcionaris treballin una mica més pel mateix sou i li està plovent un altre allau de crítiques. És el problema dels tècnics posats a polítics. Per triomfar a la política no pots dir el que, com a expert, penses. És millor mirar cap una altra banda, amagar el cap sota l'ala. Per triomfar a la política no es pot ser expert en res. És millor ser mediocre en tot. De tota manera, això de treballar més pel mateix sou és més vell que l'anar a peu. Fins i tot ho vaig proposar jo fa més d'un any, a l'administració i a l'empresa privada.

Deu mesos després del Pla Estratègic de l'Anoia

L'autor del Pla Estratègic de l'Anoia es lamenta que no ha servit de res... Benvingut al Club! Algú es pensava per serviria per a alguna cosa? Algú es pensava que es crearia l'oficina encarregada de desenvolupar-lo, aglutinant totes les institucions, partits, agents... en un projecte d'abast comarcal? El que sorprèn és que l'autor se'n sorprengui. I també em sorprèn la virulència de l'atac contra qui va encarregar-li l'elaboració del pla. És que potser no ha cobrat la feina? O potser és un estomàc desagraït, una figura nova en l'àmbit dels encàrrecs institucionals.

El mòbil del pediatre de la perruca, exregidor

M'indignen coses importants, però a vegades també coses aparentment intranscendents. Ahir vaig assistir a un recital de poesia i música a L'Adoberia. Entre poema i poema, una noia tocava el violoncel. Bach. Els assistents, però, es van prendre els moments entre poema i poema com uns minuts d'expansió, després de la concentració necessària per seguir la recitació dels poemes. Aprofitaven els moments en què tocava la violoncelista per parlar. En alguns moments fins i tot la vaig percebre incòmoda. A punt d'aixecar-se i marxar. La cirereta del pastís la va posar el pediatre de la perruca, exregidor per a més informació, a qui li va sonar el mòbil dues vegades. 'Calla', va dir-li al mòbil la segona vegada mentre sortia al carrer a contestar. Impresentable!

La nova oficina d'atenció empresarial

Moltes piulades aplaudint la supressió de càrrecs de confiança a l'Ajuntament d'Igualada i el consegüent estalvi econòmic. M'hi afegeixo. L'etapa anterior era d'escàndol. Però tinc algunes preguntes respecte a la creació d'una oficina d'atenció empresarial. Quines funcions i objectius tindrà? No farem el mateix que ja està fent l'IG-NOVA? Mantindrem l'IG-NOVA? Què en farem de l'IG-NOVA? Cal que hi hagi un càrrec de confiança dirigint la nova oficina? No hi ha tècnics solvents a la casa? I, finalment, qui serà aquest càrrec de confiança?

El pregó no funciona

Per a mi el pregó és un dels actes importants de la Festa Major d'Igualada i no me l'he perdut mai. No obstant, hem de reconèixer que el pregó no ha funcionat bé des de fa força anys, malgrat que hi ha hagut pregoners de solvència indiscutible. I ho hem provat tot. Amb espectacle de Gralla i sense espectacle de Gralla. Amb pregoner de casa i amb pregoner de fora. Amb pregoner 'de luxe' i amb persones corrents fent de pregoner. Una part de la responsabilitat és dels assistents, que no parem de xerrar en tota l'estona. Però una altra part és del format. I en algunes edicions del mateix pregoner. No acabem de trobar la fórmula. Potser s'hauria de confiar a personatges mediàtics de fora, o potser caldria convocar un concurs, o potser s'hauria d'exigir un pregó rimat o que es toquessin determinats temes o que es fes crítica política. Aquest any canviem de format i encarreguem el pregó a una entitat. Veurem.

Les empreses que no obriran després de vacances

Una altra cosa molt igualadina és aventurar quantes empreses no tornaran a obrir després de vacances... És un comentari que se sent cada any per la Festa Major. Amb crisi i sense crisi. I el sento des que tinc memòria. Fa trenta anys ja hi va haver empreses que no van obrir després de vacances. Els igualadins tenim aquest pessimisme tan interioritzat que ens fixem en les empreses que no obriran i, en canvi, no parlem dels negocis que arrencaran just després de vacances. Finals d'agost i principis de setembre és un bon moment per començar projectes nous. El primer que hem de fer per sortir de la crisi és erradicar estats d'ànim que ens condueixin a visions agòniques.

Dèficit i deute

Un clàssic del periodisme econòmic... Confondre dèficit amb deute. Arran de la pretesa "reformulació" dels comptes del F.C. Barcelona per part de la nova junta, en què el benefici d'11 milions anunciat per Sala-i-Martin passa a ser una pèrdua de 77 milions, una emissora de ràdio va arribar a dir que el dèficit d'11 milions s'havia convertit en un deute de 77! Com expliquem a la 'penya', superàvit-dèficit, o benefici-pèrdua, és la diferència entre ingressos i despeses d'un període comptable, i apareix en el compte d'explotació; i no té res a veure amb el que les empreses deguin a tercers (especialment, als bancs) i que apareix al balanç de situació. Una prova més que ens manca cultura econòmica i financera.