No sé si aniré a la mani de l'Estatut. Tampoc no sé si a les properes eleccions aniré a votar. Els partits polítics catalans estan fent un paper ben galdós. Si en política es pot fer de tot excepte fer el rídicul, ja fa temps que l'estan fent, el ridícul. I mentrestant els espanyols es deuen estar pixant de riure. Que surtin al carrer, que cridin i s'esbravin. L'endemà la cridòria s'haurà esvaït, els partits tornaran a barallar-se entre ells i podrem continuar fent la nostra, que vol dir envair competències, eludir els compromisos i aplicar tot el poder d'un estat a minimitzar l'autogovern.
Sembla estrany que a aquestes alçades de la pel·lícula encara no haguem après que l'Estat espanyol només se'ns pren seriosament quan el tenim agafat pels baixos, cosa que succeeix quan els falla l'aritmètica i han de recórrer als nostres vots o als nostres diputats. Digues-li peix al cove, digues-li aprova'm aquests pressupostos, digues-li finançament a canvi d'estabilitat parlamentària.
Això de la mani no funcionarà i per postres haurem fet un ridícul espantós discutint tot l'estiu si hem de fer la mani abans o després, si ha de ser una mani per defensar l'Estatut o una mani per dir que s'ha acabat la via estatutària...
Desenganyem-nos. Només hi ha tres camins, o trencar la baralla d'una vegada, o continuar aprofitant aquells moments de glòria en què es pugui aplicar alguna modalitat del peix al cove, o aquesta indignitat de plorar tot el dia.
Mentrestant, rodalia de Renfe continua deixant usuaris tirats a les andanes o als vagons cada dia. Com deia un acudit de l'Eugenio, que hi ha algú mes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada