No em fa el pes que el president del meu país no es vulgui manifestar darrera una pancarta que digui que som una nació i que nosaltres -i només nosaltres- decidim. No em val l'excusa que la senyera aglutina més catalans o catalanistes que la pancarta 'oficial'. Només s'haurien de sentir incòmodes darrera la pancarta aquells que subscriuen la sentència. No és el moment d'ambigüitats. La primera autoritat del país ha d'encapçalar la manifestació i ha de refermar els dos missatges del moment, que som una nació digui el que digui el TC i que ningú no pot decidir per nosaltres. El president del meu país està més pendent del seu partit que d'exercir el seu càrrec. Té massa servituds.
05 de juliol 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada