Un amic meu britànic em preguntava, a propòsit de la immersió lingüística, si les meves filles són igualment competents en català i en castellà. Li vaig dir que, malauradament, fan el mateix nombre de faltes d'ortografia en català i en castellà. L'altre dia vaig assistir com a membre del tribunal a la presentació del treball d'investigació del fill d'un conegut entrenador esportiu estranger que ha viscut molts anys a Catalunya. El fill va fer la presentació del treball en anglès i és competent (molt competent!) en català, castellà, anglès, francès, alemany i, per descomptat, en la seva llengua. El noi, arran de la professió del pare, ha viscut en sis o set països, s'ha educat en moltes escoles, i a Catalunya s'ha educat en català a la primària i el batxillerat i en castellà al grau. Ara més que mai cal explicar a tothom la bondat del sistema i la perversió que suposaria que una part dels catalans no tinguessin contacte amb el català en cap etapa del seu cicle vital.
11 de juliol 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada