Dèficit i deute

Un clàssic del periodisme econòmic... Confondre dèficit amb deute. Arran de la pretesa "reformulació" dels comptes del F.C. Barcelona per part de la nova junta, en què el benefici d'11 milions anunciat per Sala-i-Martin passa a ser una pèrdua de 77 milions, una emissora de ràdio va arribar a dir que el dèficit d'11 milions s'havia convertit en un deute de 77! Com expliquem a la 'penya', superàvit-dèficit, o benefici-pèrdua, és la diferència entre ingressos i despeses d'un període comptable, i apareix en el compte d'explotació; i no té res a veure amb el que les empreses deguin a tercers (especialment, als bancs) i que apareix al balanç de situació. Una prova més que ens manca cultura econòmica i financera.

La immersió lingüística

Un amic meu britànic em preguntava, a propòsit de la immersió lingüística, si les meves filles són igualment competents en català i en castellà. Li vaig dir que, malauradament, fan el mateix nombre de faltes d'ortografia en català i en castellà. L'altre dia vaig assistir com a membre del tribunal a la presentació del treball d'investigació del fill d'un conegut entrenador esportiu estranger que ha viscut molts anys a Catalunya. El fill va fer la presentació del treball en anglès i és competent (molt competent!) en català, castellà, anglès, francès, alemany i, per descomptat, en la seva llengua. El noi, arran de la professió del pare, ha viscut en sis o set països, s'ha educat en moltes escoles, i a Catalunya s'ha educat en català a la primària i el batxillerat i en castellà al grau. Ara més que mai cal explicar a tothom la bondat del sistema i la perversió que suposaria que una part dels catalans no tinguessin contacte amb el català en cap etapa del seu cicle vital.

La propera cita és el 20 de Juliol: "autoconcert"

Després de 10-J, la propera cita és el 20-J. Si consulteu el calendari del contribuent veureu que el 20 de Juliol cal presentar i liquidar l'IRPF, l'IVA i l'Impost sobre Societats. Què passaria si un nombre important d'empreses ingressés els diners en algun compte de la Generalitat? A principis del segle XX se'n va dir "tancament de caixes". Ara en podríem dir "autoconcert".

Això no avança per culpa dels polítics

Quan dúiem una hora parats al capdamunt del Passeig de Gràcia, algú va cridar: "això no avança per culpa del Montilla". El crit tenia un innegable doble sentit. No avançava la manifestació i no avança la Política; així, en majúscula. A la manifestació d'ahir hi havia la gent i els partits. Alguns partits es van entestar a quedar-se parats darrera una pancarta o sostenint una bandera perquè la gent els vegés. I la gent passava pels costats. I passava d'ells. Malauradament, la metàfora és que la gent es mou però el país està encallat per culpa dels polítics, que fan "taps" que impedeixen que les coses es moguin.

El discurs pobre de Sandro Rosell

M'ha sorprès el discurs pobre del nou president del Barça. Ja vaig entreveure que no comunicava gairebé durant el debat a TV3 amb la resta de candidats, però no em vaig fer gaire cabal perquè en un debat hi ha adversaris i els nervis compten. Però he sentit d'altres intervencions seves, en situacions sense la pressió d'un debat o una roda de premsa, i he pogut constatar que no domina les quatre regles bàsiques de la comunicació oral. Sóc dels que penso que per ser en determinades instàncies s'han de dominar totes les armes. No es pot ser president de res si no comuniques bé. I si no ets comunicador nat, prepara-t'ho. La preparació pot suplir allò que ens manca de manera natural.

Coets per la 'roja'

Espanya marca un solitari gol al Paraguai i algú tirà un coet. S'acaba el partit i es tornen a sentir més coets. No em cal el Google Maps per endevinar des d'on s'han tirat. Són uns coets d'afirmació nacional espanyola en uns moments en què aquí molta gent es planteja d'anar-se'n d'Espanya. Provocació. Legítima, però provocació al capdavall. Com la presència de la bandera espanyola en alguns balcons, que no havíem vist des que en el franquisme ens obligaven a posar-la. La cançó de sempre, barrejar esport i política associant Barça i catalanisme és lleig. No ho és, en canvi, celebrar les victòries de la selecció espanyola en clau anti-catalana. El fotut del cas és que els coets pels gols de la 'roja' es tiren des d'aquí, no des d'allà. Ens queda el consol de pensar que són els mateixos coets que algú va comprar pensant en la victòria del Real Madrid a la darrera lliga...

Pancarta o senyera

No em fa el pes que el president del meu país no es vulgui manifestar darrera una pancarta que digui que som una nació i que nosaltres -i només nosaltres- decidim. No em val l'excusa que la senyera aglutina més catalans o catalanistes que la pancarta 'oficial'. Només s'haurien de sentir incòmodes darrera la pancarta aquells que subscriuen la sentència. No és el moment d'ambigüitats. La primera autoritat del país ha d'encapçalar la manifestació i ha de refermar els dos missatges del moment, que som una nació digui el que digui el TC i que ningú no pot decidir per nosaltres. El president del meu país està més pendent del seu partit que d'exercir el seu càrrec. Té massa servituds.

Posar en valor

Què vol dir 'posar en valor'? Ho va dir l'altre dia la ministra de defensa parlant de la sentència del TC i de tant en tant sento que ho diu gent molt diversa. És d'aquelles expressions que s'han posat de moda i que a còpia d'ús i abús acabarem avorrint... En castellà hi ha el verb 'valorizar', que no té traducció al català ni a l'anglès i que vol dir incrementar el valor d'una cosa. Però entenc que 'posar en valor' no vol dir el mateix. 'Posar en valor' és una expressió que utilitza la gent dita 'guai', que l'empra perquè es deu pensar que fa més modern o més il·lustrat. No es donarà el cas, però m'agradaria que la ministra m'expliqués exactament l'abast de l'expressió, tota vegada que no és el primer cop que li sento dir.