He quedat sorprès de la quantitat de lectures d'un article meu a l'anoiadiari.cat sobre les consultes populars, més de cinc-centes. Esclar que l'endemà van aparèixer unes declaracions de l'alcalde Aymamí al mateix diari -amb més de sis-centes lectures- i a l'entrevista hi havia un enllaç amb el meu article, de manera que vaig tenir dos dies de visibilitat per als visitants de l'anoiadiari.cat...
En el meu article jo defensava el dret a fer una consulta popular sobre la independència, com la que s'anava a fer a Arenys de Munt. Començava l'article dient que jo votaria a favor, per deixar les coses clares.
Jo no m'havia sentit mai independentista, ni tan sols sobiranista. Més enllà de la defensa del català, les banderes se m'enfotien una mica... Llavors creia més en l'europeisme i en una mena d'universalisme que estava cridat a esborrar les fronteres polítiques. Això que alguns anomenen debat identitari em feia mandra.
Avui encara crec en aquest universalisme, però juxtaposat amb la convicció que l'encaix de Catalunya amb Espanya és impossible. La via estatutària està esgotada. Tenim un Estatut en vigor i caldrà defensar-lo fins al final. A mi no m'agrada deixar les coses a mitges. Deixar carpetes obertes sempre m'ha neguitejat. Per tant, cal veure què diu el TC, i segons què digui caldrà respondre amb contundència. I digui el que digui el TC, caldrà desplegar fins al final el molt o poc que quedi d'aquest estatut. Però sóc molt escèptic.
La via federalista que alguns partits han posat sobre la taula per justificar el seu vot contrari a mocions en favor de consultes populars també està esgotada. A Espanya els únics federalistes som els catalans. El federalisme a la suïssa no interessa ningú. La resta de nacions, regions, comunitats o llogarrets entenen el federalisme com el café para todos castellà o el me too anglès.
A això del sobiranisme o l'independentisme hi he anat arribant com a usuari habitual de rodalia de Renfe. No hi ha millor exemple per entendre la relació colonial que Espanya (sigui popular, sigui socialista) té amb Catalunya que rodalia de Renfe. Si vas amb la Renfe et tornes sobiranista o independentista al cap de poc temps.
En fi, si no canvien molt les coses -que no canviaran-, caldrà treballar decididament per tenir un Estat propi, una feina que exigirà de nosaltres molt d'esforç i sacrifici. Per intentar convèncer no solament la vella i la nova immigració, sinó també aquells que legítimament creuen en l'autonomisme i el federalisme. Una feina que molts de nosaltres potser no veurem acabada. Com deia en el meu article, haurem de fer molts actes a La Vinícola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada