M'agrada en Bojan. Al camp sempre ho dóna tot. A les rodes de premsa es mostra discret i humil. Fa dues temporades, quan l'equip feia aigües, ell va ser dels pocs que van estar a l'alçada. També em va agradar la seva mare un dia que va parlar per la ràdio. Va explicar que li va dir a en Bojan que si un dia baixava de l'autocar amb els auriculars a les orelles li cauria una esbroncada. Els seguidors blaugrana -als quals es deuen els jugadors- tenen poques ocasions de veure de prop els seus ídols i una d'elles és quan baixen de l'autocar. Un dia vaig portar les meves filles i el meu fillol al Camp Nou i vam anar a veure com els jugadors sortien del Princesa Sofia i pujaven a l'autocar que els havia de dur a l'estadi. Puc certificar que en Bojan va ser dels pocs que no duia els auriculars posats i que va saludar la gernació que es va aplegar a la porta de l'hotel.
No sé si en Bojan es consolidarà al Barça. L'any passat no va tenir gaire minuts. Però ni ell ni el seu entorn -no sé si en té, d'entorn- no es posen nerviosos. Serà el que serà.
No m'agrada en Ricky. El veig xulet a la pista i a les rodes de premsa. No he seguit al minut el serial que l'ha dut fins al Barça, però en tinc prou amb un acte d'ingratitud, la demanda judicial contra l'equip que l'ha vist néixer i créixer com a jugador; tot plegat per mirar de reduir la clàusula de rescissió d'un contracte signat lliurement i poder així facilitar la seva marxa a la NBA, que sembla que és l'únic que li interessa de debò. La resta del serial és a les pàgines esportives dels diaris. I sembla que tot es deu a l'entorn del jugador. Llegeixo que hi ha el pare, la mare, el germà i una munió de representants i advocats, i que la mare ha constituït una societat per explotar no sé què del jugador. Quina mena de pares deuen ser els pares del Ricky?
Espero que els de la Penya ni el xiulin el dia que vagi a Badalona amb el Barça. No s'ho mereix.
No segueixo el futbol ni el bàsquet més enllà del fet estrictament esportiu, però l'enrenou estiuenc que ha organitzant en Ricky i el contrast d'actituds entre en Ricky i en Bojan m'han fet reflexionar sobre els valors que els pares transmetem als nostres fills.
Escric això l'endemà del debut d'una filla meva amb el C.F. Igualada femení, cosa que -salvant les distàncies- m'ha fet pensar que el món fóra una mica millor si tots els pares i mares que tenim fills a l'esport fossim com la mare d'en Bojan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada