Al llarg de la seva carrera política n'ha fet molts, de discursos. Però n'hi ha dos que per a mi tenen una significació especial. El que va fer dissabte passat a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada com a cloenda de l'assaig a l'Anoia de la Via Catalana cap a la Independència, i al qual podeu accedir clicant aquí, i el que va fer fa trenta-sis anys, també a la Plaça de l'Ajuntament, amb motiu de l'Onze de Setembre de 1977, i del qual vaig fer una crònica per a l'"Igualada, periòdic de l'Anoia".
Jo llavors tenia quinze anys, estudiava BUP i treballava als estius com a redactor i corrector d'estil, de gramàtica i de galerades, una feina que vaig aconseguir gràcies, en part, al mateix Antoni. Llavors anava a classes de català amb ell, ens va encarregar una redacció sobre el català a l'escola, li va agradar i la va llegir en veu alta per a tota la classe. Entre els alumnes hi havia l'Ignasi Castelltort i Miralda, un dels propietaris de l'editora del "bisetmanari" i alhora un dels seus col·laboradors més prolífics. La meva redacció li va agradant tant a l'Ignasi que em va demanar permís per publicar-la. I em va agradar tant veure el meu nom al diari que li vaig demanar d'escriure-hi una columna setmanal. Ell hi va accedir i a més em va oferir de substituir-lo durant les vacances d'estiu com a corrector, cosa que em va permetre de treballar-hi dos o tres mesos d'estiu durant quatre o cinc estius. Aquí va néixer la meva afició a escriure, que dec a l'Ignasi, a l'Antoni i a un tercer personatge, en Joan Valls, periodista i mestre meu, que va ser nomenat director de l'"Igualada" al cap d'un temps.
Aquest cap de setmana he rellegit la crònica que vaig fer del discurs de fa trenta-sis anys de l'Antoni (podeu aconseguir l'edició del diari en format .pdf accedint a la pàgina de la Biblioteca Central d'Igualada de la web de l'Ajuntament d'Igualada, clicant "fons", clicant "col·lecció local", clicant "fons local de publicacions periòdiques" i sol·licitant el diari d'Igualada (títol) del dia 14/09/1977). Gràcies a la crònica, he pogut recordar que va pronunciar una frase, "avui tots nosaltres estem escrivint una pàgina de la història del procés de la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya", que ben bé hagués pogut incloure en el parlament de dissabte passat, que va tancar també amb un "visca Catalunya lliure" final.
Aquests són -de moment- els meus dos discursos polítics de l'Antoni, amb l'esperança que a partir d'ara n'hi hagi més i la tria esdevingui més difícil.
Dissabte mateix vaig piular que el discurs de cloenda de la Via Catalana a l'Anoia hauria de formar part del nostre imaginari col·lectiu, com un dels grans discursos que tots tenim al cap, i que s'hauria d'ensenyar a les escoles catalanes, perquè és un clam a la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada