22 d’agost 2013

El bootstrapping de La Coll@nada

Una piulada de l'amic Joan Domingo ("sabeu l'entitat que organitza el 25% de les activitats de #fmigd i que NO té ni de broma el 25% de pressupost de la festa? Sí, @lacollanada") em remet a un tema recurrent de cada festa major, mani qui mani, en temps de bonança o en temps de crisi: els diners que s'hi destinen i com es reparteixen entre activitats o entre entitats que organitzen les activitats. La piulada es fa ressò d'una desproporció manifesta entre el nombre d'actes organitzats per aquesta entitat i els diners que rep del pressupost de la festa major.
Tanmateix, no estic segur que el nombre d'activitats sigui el criteri adequat per distribuir els diners de la festa major. Un altre criteri seria el nombre d'igualadins que es beneficien directament de cada activitat. Però tampoc no n'estic segur perquè segons aquest darrer criteri la revetlla popular de les places o el piromusical probablement haurien de rebre molts més diners del que costen.
Assignar recursos, tant en política com en management, és més un art que una ciència. De fet, a vegades es parla del management com la disciplina de l'assignació de recursos. Per tant, no hi ha criteris "tècnics" de repartiment, i gastar més o gastar menys i gastar els diners en unes coses o en unes altres són decisions polítiques, en un empresa i en un ajuntament.
En qualsevol cas, no se m'acut altra manera de repartir el pressupost de la festa major entre activitats o entre entitats que fer-ho a partir de la llista d'actes i del seu cost, i considerant un criteri de proporcionalitat que tingui en compte a quants igualadins beneficia cada activitat. I sabent que mai no plou a gust de tothom.
Hi ha dues coses, però, que la piulada de l'amic Domingo suggereix però no explicita: que el programa de la festa major, sense els actes de La Coll@nada, quedaria migrat, i que la gent de La Coll@nada, com els catalans, "de les pedres en fan pans".
La primera constatació és una evidència que ningú no discuteix. Si no hi hagués La Coll@anada desapareixeria de cop una quarta part del programa de la festa major. I si l'ajuntament volgués mantenir-la hauria d'encarregar-la a una empresa a la qual hauria de pagar molts diners. Bàsicament, perquè els empleats d'aquesta empresa voldrien cobrar la feina que la gent de La Coll@nada fa gratia et amore. L'ajuntament, del color polític que sigui, hauria de tenir-ho en compte, per bé que és poc probable que els nois i noies de La Coll@nada activessin aquesta amenaça en un eventual pols amb l'ajuntament.
La segona constatació, la d'estirar el pressupost, té a veure amb el bootstrapping, un concepte d'emprenedoria que s'està posant molt de moda, tot i que el primer article és de l'any 1992. Consisteix a començar un negoci sense recursos o amb molts pocs recursos, comptant només amb allò que tenim a l'abast.
Un dels grans mèrits de La Coll@nada és fer el que fan amb els pocs recursos que tenen. Perquè la gasolina no són els diners sinó la il·lusió.