Posa un recoder al teu ajuntament

Que consti d'entrada que no conec en Lluís Recoder. Tampoc no conec ningú de Sant Cugat del Vallès que em pugui dir si és un bon alcalde o no. Només en sé el que diuen els mitjans i que alguns el presenten com l'esperança blanca de CiU o de Convergència si algun dia "punxa" l'Artur Mas.

Aquí no vull parlar d'ell sinó d'un pla anomenat PACTE (Pla d'Alineació i Competitivitat Estratègica), recentment guardonat per l'Institut Europeu del Sector Públic.

Recomano a aquells que pensen que un ajuntament es pot gestionar com una empresa que vagin a aquesta pàgina de l'Ajuntament de Sant Cugat i es descarreguin la presentació. Una vegada l'hagin vista (39 pàgines), recomano que continuïn i vagin a aquesta pàgina, en la qual trobaran els indicadors de gestió del quadre de comandament integral.

Qui no estigui familiaritzat amb això de gestionar per objectius, indicadors, etc., i qui no sàpiga què és un mapa estratègic i un quadre de comandament, a la presentació de 39 pàgines trobarà una de les millor explicacions que he vist mai sobre aquesta eina de control de gestió que, en el camp de l'empresa, han popularitzat dos autors nord-americans, Kaplan i Norton.

En síntesi, formula l'estratègia de la teva empresa, representa-la gràficament a través d'un mapa estratègic, fixa uns objectius, crea uns indicadors que et diguin en quina mesura estàs assolint els objectius, i fes-ho tot plegat amb el propòsit d'aconseguir unes fites, administrar òptimament els teus recursos, ser transparent i respondre davant de qui toqui (davant del que els anglosaxons anomenen stakeholders: accionistes, però també empleats, clients, proveïdors, la comunitat).

Algú dirà: quina parida! Sí, és una de les moltes parides que tenim en management per introduir dosis de sentit comú, ordre i racionalitat en la presa de decisions i en la gestió.

La gran novetat per a mi és que un ajuntament hagi aconseguit d'implantar-ho i sigui capaç de facilitar dades de dos anys (2008 i 2009). Al llarg de la meva trajectòria com a directiu i com a docent he vist poques empreses que hagin decidit implantar un quadre de comandament integral, i encara menys que ho hagin aconseguit i que l'hagin mantingut durant un cert temps. Habitualment aquest tipus d'iniciatives neixen, creixen, es desenvolupen i moren ràpidament. Però és la primera vegada que tinc notícia que ho hagi aconseguit un ajuntament.

Per a qui no es cregui que un ajuntament es pot gestionar com es gestiona una empresa, heus ací la demostració.

Castells i Móra

Ahir al vespre l'atzar o la pura coincidència (no vull creure en la contraprogramació) va fer que parlessin a Igualada i a la mateixa hora Antoni Castells i Carles Móra. O sigui, que calia triar perquè no tenim el do de la ubiqüitat.

Indiscutiblement es tracta de dues personalitats. Dos senyors que mereixen un respecte transversal des del punt de vista polític. Que és enriquidor escoltar pensis el que pensis i votis el que votis (si votes). Castells perquè és una autoritat en el seu terreny i perquè té discurs en qualsevol terreny que no sigui el seu. I Móra per la manera com va gestionar la consulta d'Arenys, perquè és un estendard d'una nova manera de fer política en l'àmbit municipal basada -entre d'altres pràctiques d'higiene- en la consulta permanent al ciutadà (vegeu la interessantíssima web d'Arenys de Munt 2000) i sobretot pel to que empra quan parla de la independència.

No obstant, per a mi el que els uneix i separa alhora és que Castells és l'artífex del darrer intent d'encaixar Catalunya i Espanya, en aquest cas pel que fa a la butxaca dels catalans, i Móra és l'artífex del primer pas seriós d'un llarg procés que ens pot dur a la independència. És així com ho veig.

Pel que fa als dos actes d'ahir, només puc parlar de l'acte de presentació d'IGDecidim. Calia triar i jo vaig triar l'opció que crec que simbolitza el futur. Segurament, una part important dels assistents a la conversa amb Castells diran que el que ara toca és defensar l'Estatut i l'acord de finançament i que l'independentisme pot dividir la societat catalana i és en qualsevol cas una quimera. Res a dir. Per això és tan important tenir el dret de decidir. Fins i tot, decidir si vas a escoltar en Castells o en Móra.

I respecte a l'acte, no em va sorprendre veure-hi la plana major de CiU i d'ERC. Tampoc no em va sorprendre no veure-hi ningú del PSC, d'ICV o del PP. (Algú que hagués estat amb Castells ens podria dir qui hi havia de polítics). En canvi, em va sorprendre veure gent de totes les edats, gent gran especialment, i molta gent que feia anys que no veia enlloc. Gent de militància coneguda, però també gent de militància desconeguda o sense militància. En qualsevol cas, gent farta que ens prenguin el pèl contínuament.

També em va sorprendre que, tot i havent molta gent de partit, no s'estalviessin a les preguntes i opinions del públic referències a la desafecció i crítiques al sistema de partits.

En qualsevol cas, un luxe tenir Castells i Móra a Igualada. Llàstima que fos el mateix dia i a la mateixa hora.