21 de gener 2010

Jesu, meine Freude

Així és com es titula l'obra que està assajant actualment la Coral Mixta d'Igualada. La tinc davant meu a la taula de treball perquè me l'he d'estudiar. Formo part del cor des del dia 14 de gener. El Jaume, el Joan i la Teresa, i el Màrius em van animar a fer la prova per entrar-hi i finalment dijous de la setmana passada, abans del primer assaig després de les vacances de Nadal, vaig anar a veure el director, Alfred Cañamero. No negaré que estava nerviós, com quan has de fer un examen. Per postres, sense saber com seria l'examen. I amb la família esperant notícies a l'altra banda del mòbil.
M'havien dit que passaria la prova. No per les meves qualitats sinó perquè falten homes i baixos (no em refereixo a l'alçada sinó a la veu). El resultat de la prova va ser que tinc una veu sense vicis i que, per tant, podem anar 'educant'. Comprensible si tenim en compte que no he cantat mai, ni a la dutxa. Seré baríton, entre el Sebastià i el Jordi. (Després vaig veure que a la distribució de cantaires ja hi havia el meu nom). Acabada la prova li vaig preguntar al director si m'havia de quedar aquell mateix dia o començava el dijous següent. 'No, no. Ja et pots quedar avui mateix'. Un calfred em va recórrer de dalt a baix.
De la prova, la part més difícil va ser la pregunta directa: 'per què vols cantar en un cor?'. La resposta que em va sortir espontàniament va ser: 'perquè vull fer música amb més gent i un cor és avui l'única manera que tinc de fer-ho. Amb el violoncel ara per ara només puc fer música sol'. Però amb calma hi ha més raons: vull fer activitats socials perquè em passo moltes hores sol a casa, vull donar un impuls definitiu a la meva activitat musical (al meu nivell, sense pretensions) i necessito un estímul, vull sentir el que se sent dins un cor... (i ara ja ho sé: és impressionant tenir les sopranos al darrera i sentir-les cantar soles!).
Algun company em va fer la broma: 'sort que has començat ara que fem una peça fàcil...'. (En realitat, Bach és el més difícil que hi ha). Jo li vaig respondre: 'em podia haver escapolit a la mitja part i no ho he fet'. Per animar-me tothom em diu que m'ho agafi amb calma, però jo sé que m'ho agafaré seriosament, solfejant la partitura abans i després de l'assaig i cantant-la sempre que pugui. I potser tocant la melodia amb el violoncel. I procurant pronunciar l'alemany com Déu mana, idioma del qual no sé absolutament res. Si ens hi posem, posem-nos-hi seriosament. He de procurar no desentonar enmig de gent que té un nivell altíssim.
A veure...

09 de gener 2010

Torna Conca Futur

Em pensava que aquesta carpeta ja estava tancada i, de sobte, es torna a parlar de Conca Futur. Potser només la tenia tancada jo...
Conca Futur va ser el resultat de les reflexions sobre l'esdevenidor de la Conca de molta gent que hi va participar a títol individual i generosament, que vol dir sense cobrar i sense cap interès personal, més enllà del reconeixement per la feina feta. Persones que vam constituir el 'nucli dur' promotor i persones que s'hi van anar afegint en successives onades.
Té sentit que ara se'n parli perquè alguns èxits d'ara ja van sortir en les reflexions de llavors. No es va parlar del Rec.0, però sí de fer activitats econòmiques al barri dels adobers. També té sentit tornar a parlar de Conca Futur perquè els pitjors auguris de llavors (declivi dels sectors econòmics tradicionals) s'han anat complint inexorablement. Però sobretot perquè continuem mancats d'arguments per viure i treballar (niar, en dèiem) a l'Anoia, una comarca que encapçala els rànquings econòmics que no agraden a ningú i que dia que passa perd pes i notorietat en el conjunt de Catalunya.
Amb la perspectiva del temps, si ho haguéssim de tornar a fer potser faríem algunes coses de manera diferent. Vam dedicar un any llarg a discutir sobre què havia de ser Conca Futur, en discussions d'alt nivell intel·lectual però que a alguns ens van desgastar. Recordo especialment les que vam tenir en torn de si era legítim que un grup de persones a títol individual elevés propostes a les institucions, o de si ens havíem de constituir legalment... A mi personalment aquestes discussions em van desactivar per a la part més important del procés, la generació, el filtratge, el desenvolupament i la presentació pública de propostes concretes. Si avui ho haguéssim de tornar a fer, proposaria anar al gra des del primer moment.
També recordo com a fet negatiu la indiferència amb què el projecte va ser acollit per part de les administracions de llavors. Amb l'excepció, que recordi, d'en Teo Romero, que hi va posar diners, la resta ho van acollir amb bones -però buides- paraules. I amb guitzes l'Ajuntament d'Igualada.
Recordo en canvi que vam ser capaços de treballar en equip seguint una metodologia rigorosa un grup d'una quinzena de persones molt heterogeni quant a edat, trajectòria, interessos i, segurament, ideologia política. I vam ser capaços de gestionar els conflictes que sorgeixen de l'heterogeneïtat i de la presència de lideratges forts en un col·lectiu poc estructurat organitzativament. Al final, crec que vam ser capaços d'escoltar la veu de la majoria de persones de la Conca amb ganes de contribuir amb idees sobre el seu futur.
Ara se'n torna a parlar. I caldrà veure qui ho fa i amb quin propòsit. Segons quin sigui el propòsit, hi seré, com sempre. Però segons quin sigui, no cal que perdin el temps amb mi.
De tota manera, està bé que fem plans i reflexions estratègiques. Però ara toca que les institucions -en sentit molt ampli- agafin unes quantes idees i les posin en pràctica. No hi ha res més estèril que una bona estratègia al calaix d'una taula de despatx.