Ahir vam sopar a l'Ateneu Igualadí amb els promotors de SÚMATE i una trentena més de persones de l'Anoia, algunes d'elles castellanoparlants i la majoria nascudes fora de Catalunya. Potser la meva dona i jo érem els únics amb els quatre avis d'aquí.
Vaig poder constatar que la independència no entén de llengües ni d'origens, que es pot fer independentisme en castellà i que un castellanoparlant nascut fora de Catalunya pot verbalitzar el seu independentisme millor que ningú. Fascinant.
En el debat posterior al sopar van sortir una colla de qüestions, i vaig arribar a les conclusions següents. Primera, que molta gent té el cor partit (una senyora se sentia andalusa a Catalunya i catalana a Andalusia) però en canvi té clar que els seus fills i els seus néts viuran aquí i que la independència és l'únic camí perquè se'n surtin; que Catalunya, una terra rica, necessita un estat propi per no continuar empobrint-se. Segona, que hi ha molts arguments per defensar la independència (econòmics, culturals, d'identitat), però que molta gent només farà el pas (anirà a votar i votarà sí) si apel·lem als arguments econòmics i relacionats amb el benestar. En entorns castellanoparlants el discurs de la identitat pot resultar contraproduent. I tercera, que només amb entitats com SÚMATE i amb gent com els seus integrants, que fan independentisme en castellà per a castellanoparlants, podrem arribar a la gent més contrària al dret a decidir i a la independència. Els catalanoparlants no tenim cap mena de credibilitat. I no només per una qüestió de llengua. És també el fet d'haver nascut aquí i no tenim lligams familiars o emocionals fora de Catalunya. Amb la nostra parla i el nostre origen no serem capaços d'arribar al cor de la gent. La credibilitat te la dóna la llengua, l'origen i la possibilitat d'una pèrdua o d'una renúncia. Qui no pot perdre res o no ha de renunciar a res no és creïble.
Necessitem que gent com els integrants de SÚMATE pentinin les ciutats i els barris amb el seu missatge, en la seva llengua, amb la seva entonació, amb les seves gesticulacions, amb el seu salero. Només ells ho poden fer i nosaltres serem al seu costat per ajudar-los en allò que ens demanin.
7 comentaris:
Toni molt bona la teva reflexió, però no crec que faci falta gaire proselitisme entre els castellanoparlants. Tothom pateix els efectes de la crisi i nomes cal veure l'actuació de Peret al camp nou per sentir que es gracies a ells, els d'origen espanyol que s'ha enfortit la opció sobiranista.
Xavi Colomer
Xavi, si que hace falta hablar con los castellanohablante sí.
Solo entre semejantes puede haber cambios de posicionamiento en estos temas.
La gente con vínculos con España ha escuchado los argumentos del miedo de bocas "familiares", es hora de que escuche las virtudes y realidades de la independencia también por boca de semejantes, amigos y familiares.
Genial iniciativa! Està clar que aquest és el camí. Tan de bo s'afegeixi més gent d'aquest perfil a aquesta engrescadora aventura, tan important i necessària! Moltes felicitats!
Però jo crec que el que s'hauria de fer es anar a cercar als castellano-parlants que no ho veuen clar. Als que encara es creuen el que certes cadenes de televisió i altres mitjans diàriament bombardegen. Si un català convenç a un altra català, ja està be, però si un castellano-parlant convenç a un altra castellano-parlant de que el millor que li pot passar a Catalunya es aconseguir l'independència, això si que seria bo. Bo pels catalans, bo per els castellano-parlants i bo per Catalunya
Com dèia aquell: Es la televisió idiota!
Crec que un dels motius de la diferència de posicionament del castellanparlants tambè es deguda al fet que ells no veuen tele catalana ni escoltan radio en català ni llegeixen opinions escrites en català. Es llògic que tingin una opinió distinta.
Molts castellano parlants reben la mateixa informació que la gent de Madrid o d'Extremadura o de Valladolid amb el afaixit de la propaganda de la caverna catalana. Que també transmet el seu misatge en castellà.
La feina de Súmate es bonísima però tambè dificilísima.
Ànims
Benvolguts,
vaig tenir el plaer de conèixer -el proppassat juny- els fundadors de SUMATE i, de debò, em varen semblar 'bones persones', integres i amb el peus ben plantats a terra. Són dels què, des de les seves 'incomoditats' pels seus orígens, han fet un pensament, han racionalitzat el que està passat a Catalunya i les conseqüències que se'n deriven per a les seves vides.
La conversa va ser del tot aclaridora i, compartint les opinions aquí expressades, els vaig transmetre el meu profund respecte i admiració. Són els qui tenen les claus d'aquest 'mon paral·lel' dels catalans d'origen espanyol que sempre han viscut d'esquenes al país. Fa de mal dir, però molta gent castellanoparlant va arribar pensant-se que Catalunya era un tros d'Espanya i, amuntegats en barris d'immigrants, n'han viscut al marge. Donem-los-en, doncs, la benvinguda i tot el nostre recolzament a SUMATE, una aposta valenta, racional, civilitzada i sincera... en castellà, sí, però per Catalunya...
Visca Catalunya lliure ||*||
D'acord. Però el discurs té dos components: l'emocional que és el que s'esmenta i el racional, el dels arguments.
El racional és treball de comunicació que cal fer. És el pollastre, sense els suc emocional serà inmenjable. Però els sentiments sense conviccions seran molt inestables.
S'ha de fer tot. Hi ha molta feina. Però ara no tenim temps de descansar.
Publica un comentari a l'entrada