La nova oficina d'atenció empresarial

Moltes piulades aplaudint la supressió de càrrecs de confiança a l'Ajuntament d'Igualada i el consegüent estalvi econòmic. M'hi afegeixo. L'etapa anterior era d'escàndol. Però tinc algunes preguntes respecte a la creació d'una oficina d'atenció empresarial. Quines funcions i objectius tindrà? No farem el mateix que ja està fent l'IG-NOVA? Mantindrem l'IG-NOVA? Què en farem de l'IG-NOVA? Cal que hi hagi un càrrec de confiança dirigint la nova oficina? No hi ha tècnics solvents a la casa? I, finalment, qui serà aquest càrrec de confiança?

El pregó no funciona

Per a mi el pregó és un dels actes importants de la Festa Major d'Igualada i no me l'he perdut mai. No obstant, hem de reconèixer que el pregó no ha funcionat bé des de fa força anys, malgrat que hi ha hagut pregoners de solvència indiscutible. I ho hem provat tot. Amb espectacle de Gralla i sense espectacle de Gralla. Amb pregoner de casa i amb pregoner de fora. Amb pregoner 'de luxe' i amb persones corrents fent de pregoner. Una part de la responsabilitat és dels assistents, que no parem de xerrar en tota l'estona. Però una altra part és del format. I en algunes edicions del mateix pregoner. No acabem de trobar la fórmula. Potser s'hauria de confiar a personatges mediàtics de fora, o potser caldria convocar un concurs, o potser s'hauria d'exigir un pregó rimat o que es toquessin determinats temes o que es fes crítica política. Aquest any canviem de format i encarreguem el pregó a una entitat. Veurem.

Les empreses que no obriran després de vacances

Una altra cosa molt igualadina és aventurar quantes empreses no tornaran a obrir després de vacances... És un comentari que se sent cada any per la Festa Major. Amb crisi i sense crisi. I el sento des que tinc memòria. Fa trenta anys ja hi va haver empreses que no van obrir després de vacances. Els igualadins tenim aquest pessimisme tan interioritzat que ens fixem en les empreses que no obriran i, en canvi, no parlem dels negocis que arrencaran just després de vacances. Finals d'agost i principis de setembre és un bon moment per començar projectes nous. El primer que hem de fer per sortir de la crisi és erradicar estats d'ànim que ens condueixin a visions agòniques.

Dèficit i deute

Un clàssic del periodisme econòmic... Confondre dèficit amb deute. Arran de la pretesa "reformulació" dels comptes del F.C. Barcelona per part de la nova junta, en què el benefici d'11 milions anunciat per Sala-i-Martin passa a ser una pèrdua de 77 milions, una emissora de ràdio va arribar a dir que el dèficit d'11 milions s'havia convertit en un deute de 77! Com expliquem a la 'penya', superàvit-dèficit, o benefici-pèrdua, és la diferència entre ingressos i despeses d'un període comptable, i apareix en el compte d'explotació; i no té res a veure amb el que les empreses deguin a tercers (especialment, als bancs) i que apareix al balanç de situació. Una prova més que ens manca cultura econòmica i financera.

La immersió lingüística

Un amic meu britànic em preguntava, a propòsit de la immersió lingüística, si les meves filles són igualment competents en català i en castellà. Li vaig dir que, malauradament, fan el mateix nombre de faltes d'ortografia en català i en castellà. L'altre dia vaig assistir com a membre del tribunal a la presentació del treball d'investigació del fill d'un conegut entrenador esportiu estranger que ha viscut molts anys a Catalunya. El fill va fer la presentació del treball en anglès i és competent (molt competent!) en català, castellà, anglès, francès, alemany i, per descomptat, en la seva llengua. El noi, arran de la professió del pare, ha viscut en sis o set països, s'ha educat en moltes escoles, i a Catalunya s'ha educat en català a la primària i el batxillerat i en castellà al grau. Ara més que mai cal explicar a tothom la bondat del sistema i la perversió que suposaria que una part dels catalans no tinguessin contacte amb el català en cap etapa del seu cicle vital.

La propera cita és el 20 de Juliol: "autoconcert"

Després de 10-J, la propera cita és el 20-J. Si consulteu el calendari del contribuent veureu que el 20 de Juliol cal presentar i liquidar l'IRPF, l'IVA i l'Impost sobre Societats. Què passaria si un nombre important d'empreses ingressés els diners en algun compte de la Generalitat? A principis del segle XX se'n va dir "tancament de caixes". Ara en podríem dir "autoconcert".

Això no avança per culpa dels polítics

Quan dúiem una hora parats al capdamunt del Passeig de Gràcia, algú va cridar: "això no avança per culpa del Montilla". El crit tenia un innegable doble sentit. No avançava la manifestació i no avança la Política; així, en majúscula. A la manifestació d'ahir hi havia la gent i els partits. Alguns partits es van entestar a quedar-se parats darrera una pancarta o sostenint una bandera perquè la gent els vegés. I la gent passava pels costats. I passava d'ells. Malauradament, la metàfora és que la gent es mou però el país està encallat per culpa dels polítics, que fan "taps" que impedeixen que les coses es moguin.