Amb el company Toni Mangut ens reunim amb dos membres de la junta directiva d'una entitat esportiva de Santa Margarida de Montbui, al bar El Robín. Els dos són castellanoparlants nascuts a Extremadura. Un votarà a la consulta, però encara no sap què votarà. L'altre no sap si votarà. Espontàniament fem la reunió en castellà, cadascú amb el seu accent. Tenen clar que Catalunya té un dèficit fiscal permanent, que l'Estat espanyol ens està empobrint, que un estat independent podria pagar les pensions dels catalans i que les llengües no són un problema. Es queixen que les institucions i els partits no donen prou informació objectiva sobre els avantatges i inconvenients de la independència, i els preocupa que quedem fora de la Unió Europea, que continuï la corrupció i que segons quin sigui el resultat es produeixi una divisió dels catalans. Un dels dos expressa el temor que si a la consulta surt el no els votants del sí menystindran els votants del no. Responem que aquest és un procés democràtic i que la societat catalana és prou madura per acceptar el resultat que surti. Li insistim que preferim que surti el no amb una elevada participació que no pas que surti el sí amb una participació minsa, perquè una elevada participació legitima el resultat. També li preocupa l'"onada de sobiranisme desbocat que ens està arrossegant". Li diem que és un procés pacífic que ha emergit de la mateixa societat catalana i que no es un procés contra ningú. Finalment, no s'està de dir que a vegades li molesta tanta presència de signes d'identitat com l'estelada. Es queden el manifest de SÚMATE, ens diuen que els agrada el nom ("s'ha de sumar i no dividir", diuen textualment) i ens demanen que els avisem el dia que es faci un acte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola, veo que como todo el mundo en el bar El Robin también existen las dudas, es de lo mas humano, pero quizás el problema esta en que no dedicamos el suficiente tiempo a lo mas importante de nuestra existencia, que no es ni mas ni menos
que nuestro futuro y el de nuestros hijos y nietos. No esperemos a que nuestros hijos nos pregunten, ¿papa que es un árbol o, abuelo que era un río? hagamos ahora lo que ahora tenemos tiempo de hacer. Velar el futuro preocupándonos y dedicándole parte de nuestra vida a lo que sera el resto de la vida de los que vienen.
Publica un comentari a l'entrada