Torna Conca Futur

Em pensava que aquesta carpeta ja estava tancada i, de sobte, es torna a parlar de Conca Futur. Potser només la tenia tancada jo...

Conca Futur va ser el resultat de les reflexions sobre l'esdevenidor de la Conca de molta gent que hi va participar a títol individual i generosament, que vol dir sense cobrar i sense cap interès personal, més enllà del reconeixement per la feina feta. Persones que vam constituir el 'nucli dur' promotor i persones que s'hi van anar afegint en successives onades.

Té sentit que ara se'n parli perquè alguns èxits d'ara ja van sortir en les reflexions de llavors. No es va parlar del Rec.0, però sí de fer activitats econòmiques al barri dels adobers. També té sentit tornar a parlar de Conca Futur perquè els pitjors auguris de llavors (declivi dels sectors econòmics tradicionals) s'han anat complint inexorablement. Però sobretot perquè continuem mancats d'arguments per viure i treballar (niar, en dèiem) a l'Anoia, una comarca que encapçala els rànquings econòmics que no agraden a ningú i que dia que passa perd pes i notorietat en el conjunt de Catalunya.

Amb la perspectiva del temps, si ho haguéssim de tornar a fer potser faríem algunes coses de manera diferent. Vam dedicar un any llarg a discutir sobre què havia de ser Conca Futur, en discussions d'alt nivell intel·lectual però que a alguns ens van desgastar. Recordo especialment les que vam tenir en torn de si era legítim que un grup de persones a títol individual elevés propostes a les institucions, o de si ens havíem de constituir legalment... A mi personalment aquestes discussions em van desactivar per a la part més important del procés, la generació, el filtratge, el desenvolupament i la presentació pública de propostes concretes. Si avui ho haguéssim de tornar a fer, proposaria anar al gra des del primer moment.

També recordo com a fet negatiu la indiferència amb què el projecte va ser acollit per part de les administracions de llavors. Amb l'excepció, que recordi, d'en Teo Romero, que hi va posar diners, la resta ho van acollir amb bones -però buides- paraules. I amb guitzes l'Ajuntament d'Igualada.

Recordo en canvi que vam ser capaços de treballar en equip seguint una metodologia rigorosa un grup d'una quinzena de persones molt heterogeni quant a edat, trajectòria, interessos i, segurament, ideologia política. I vam ser capaços de gestionar els conflictes que sorgeixen de l'heterogeneïtat i de la presència de lideratges forts en un col·lectiu poc estructurat organitzativament. Al final, crec que vam ser capaços d'escoltar la veu de la majoria de persones de la Conca amb ganes de contribuir amb idees sobre el seu futur.

Ara se'n torna a parlar. I caldrà veure qui ho fa i amb quin propòsit. Segons quin sigui el propòsit, hi seré, com sempre. Però segons quin sigui, no cal que perdin el temps amb mi.

De tota manera, està bé que fem plans i reflexions estratègiques. Però ara toca que les institucions -en sentit molt ampli- agafin unes quantes idees i les posin en pràctica. No hi ha res més estèril que una bona estratègia al calaix d'una taula de despatx.