La cultura de creuar les vies

Creuar les vies del tren és una imprudència. No admet discussió. Però si tants usuaris tenen aquesta pràctica interioritzada és per culpa de la mateixa Renfe, que durant molts anys ha mantingut les estacions en un estat deplorable pel que fa a la seguretat. Fins fa un parell d'anys a Martorell i a Castellbisbal no hi havia passos soterrats i calia creuar les vies. I a l'estació de Sant Feliu de Llobregat els cotxets i les cadires de rodes han de fer-ho per força perquè hi ha un pas a nivell elevat però no hi ha ascensor ni rampes. Ha estat Renfe qui amb la seva deixadesa ha alimentat durant anys i panys la cultura de creuar les vies.

Els professors vénen a treballar cada dia!

Primers dies a la Facultat d'Economia de l'IQS. Tots els professors vénen a treballar (cada dia!) i hi ha una activitat acadèmica i administrativa frenètica. I és una universitat! No sé si té a veure amb el fet que és privada... A mi ja em va bé un ambient de treball així, exigent. Reforça el sentiment de pertinença a un projecte de futur.

Deu línies... o menys

El canvi de feina m'ha fet replantejar les meves activitats. Entre elles, aquest bloc. Finalment, em quedo amb el violoncel, que em comença a donar les primeres satisfaccions, els articles d'opinió a l'anoiadiari.cat i aquest bloc. Podria deixar-lo morir, el bloc, però no... Com que ara ja no tinc estones -el títol del bloc fins ara-, he decidit que no faré entrades de més de deu línies. Per això el nou títol... Serà un espai de reflexions breus, a mig camí entre un tweet i l'entrada d'un bloc.