Ahir vaig ser a l'IESE a una sessió sobre Spanair i la Terminal 1 moderada pel professor Pedro Nueno. Hi havia en Ferran Soriano i en Mike Szücs, President i CEO de Spanair, Fernando Echegaray, Director de l'Aeroport de Barcelona, i Oriol Balaguer, Director General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat (el càrrec és més llarg).
Soriano ens va convèncer -almenys a mi- de la viabilitat dels vols intercontinentals des de l'Aeroport de Barcelona. Hi ha mercat, hi ha aeroport i hi ha companyia disposada a jugar, directament amb els seus avions o indirectament amb els d'altres companyies interessades a desenvolupar aquestes rutes, de Star Alliance o fins i tot d'altres aliances. També ens va parlar de les dificultats de redreçar Spanair, que té greus problemes d'eficiència i costos. Però va llançar un missatge d'optimisme: la van comprar per 1 euro i pensen que d'aquí a uns anys valdrà molts milions d'euros. Szücs va aprofundir en els problemes de la companyia i va fer una llista de les accions que estan duent a terme per resoldre'ls. Algunes són de manual i aplicables a tota mena d'organitzacions (canviar la cultura de l'empresa, rebaixar sous desorbitats), d'altres són específiques d'una aerolínia (unificar la flota, renegociar els contractes de manteniment). Szücs s'ha passat mitja vida treballant per a aerolínies de tota mena (des de British Airways fins a low cost) i sembla que hi entèn.
Echegaray va presentar-nos la Terminal 1. La seva intervenció semblava en algun moment publicitat institucional, però no negaré que vaig saber coses que no sabia de la nova infraestructura. És evident que domina cada detall del "vaixell" que dirigeix.
No sé si Balaguer és polític o tècnic. Em va semblar en tot cas un polític que hi entèn. Va anar per feina, sense la retòrica habitual dels polítics. El seu objectiu és que la Terminal 1 tingui molts viatgers, faci moltes operacions (d'enlairament i aterratge) i tingui moltes connexions, algunes d'elles intercontinentals. La idea és que es pugui volar a molts aeroports del món directament, sense fer escales.
A tots ens va donar la impressió que Spanair, l'Aeroport i la Generalitat com a primera institució treballen plegats per aconseguir aquest objectiu. Echegaray i Balaguer van explicar com es fa per obtenir noves rutes i com és de difícil obtenir-ne: cal presentar Barcelona al president, CEO o director general d'una aerolínia i demostrar-li que la ruta cap a i des de Barcelona és rendible. Com va escenificar Balaguer, molta maleta amb el mostrari i molts "concerts gratuïts"... Ens van parlar d'un "comitè de rutes" que aplega AENA, la Generalitat, l'Ajuntament, la Cambra i d'altres entitats i que analitza quines rutes cal que Barcelona tingui. La impressió que vam tenir tots és que, dins de les limitacions actuals, tothom està per la feina.
Al col·loqui algú va al·ludir a les limitacions actuals en preguntar si hi hauria més rutes en el supòsit que l'Aeroport es gestionés des de Catalunya. A la taula van dir que això "no tocava" i ens vam quedar amb el dubte.
